lunes, 5 de diciembre de 2016

JO, ARA: PRESENTACIÓ







El divendres, 9 de desembre de 2016, a la Llibreria Forum Babel vaig presentar, amb l'editora Amelia Díaz i el representant de la Federació de Colles Joanjo Trilles, el recull de relats Jo, ara, publicat per l'Editorial Unaria; obra guanyadora del Premi de narrativa breu “Josep Pascual Tirado” de 2016.

L'acte va servir per a retre homenatge a Vicent Pascual Roig, l'últim fill de Josep Pascual Tirado que restava viu que, malauradament, ens va deixar dos dies abans d'aquesta presentació als 97 anys i que el mateix 9 de desembre va ser soterrat. Vicent va ser un pilar; del record de l'obra del seu pare i d'aquest premi. Va participar en totes les entregues de premis fins que la salut li ho va impedir i segons paraules de Joanjo Trilles un llibre obert sempre amb ganes de transmetre els seus coneixements.



Vull agrair la presència de tots els companys de l'IES Penyagolosa, amics, admiradors i familiars que vau assistir, en especial de Victòria i Jordi que van vindre en representació de la família en un dia tan trist com aquest. Com va dir a la presentació l'editora del llibre Amelia Díaz, la vida ens lleva i ens dóna gairebé simultàniament.

Extendre el meu agraïment a Amelia i a Joanjo les seues encertades intervencions a la presentació.

També tornar a agrair a la Familia de Pascual Tirado, a la Diputació de Castelló, a Babel, a Unaria i a la Federació de Colles per fer possible aquest premi que aposta per la literatura en valencià i per la literatura breu.

Us deixe un grapat de fotografies de la presentació:

































Més informació del llibre punxant a la imatge.

El viernes 9 de diciembre a las 7 de la tarde, en la librería Babel, presenté el recopilatorio de relatos Jo, ara con el que gané el Premi de narrativa breu “Josep Pascual Tirado” de 2016.

El acto sirvió para homenajear a Vicent Pascual Roig, último hijo de Josep Pascual Tirado que quedava con vida y que tristemente falleció unos días antes y fue enterrado el mismo día de la presentación.

Mi agradecimiento a todos los que asistieron y en especial a los representantes de la familia que quisieron darme su apoyo en un día tan triste como este. También a las entidades que hacen posible este premio que fomenta la literatura breve y la literatura en valenciano.


martes, 29 de noviembre de 2016

LA ISLA DE LAS CULEBRAS EN EL IES VILA-ROJA




Un placer compartir una hora con el centenar de chicos de 3º de E.S.O. del IES Vila-roja de Almassora que han leído La isla de las Culebras. Escucharon atentamente lo que les conté respecto al origen de esta novela. Después me demostraron el interés con que habían leído el libro con sus incesantes preguntas. Me preguntaron sobre la trama, sobre algunos personajes, sobre la inspiración, sobre el narrador del prefacio, sobre qué había que hacer para aprender a escribir, sobre el final de la novela, sobre mis otros libros, sobre... Solo el timbre pudo acabar con un interrogatorio al que me sometí encantado.

Una experiencia muy gratificante, con unos chavales fantásticos, que espero poder repetir.

Tengo que dar las gracias a sus profesores Pasqual Mas y Susana Sancho por haber confiado en que La isla de las Culebras podía ser interesante y divertida para sus alumnos.

Después de visitar el C.E.I.P. Bisbe Climent y el I.E.S. Vila-roja, los próximos centros donde me han invitado son el IES Vall d'Alba, el IES Penyagolosa y el Liceo español Cervantes de Roma.



Un plaer compartir una estona amb els alumnes de l'IES Vila-roja d'Almassora que han llegit La isla de las Culebras per tal que em pogueren transmetre les seues impressions de la novel·la i resoldre les curiositats que la seua lectura els havia provocat.

Gràcies a Pasqual Mas i a Susana Sancho per haver pensat que el meu llibre podria ser interessant per als seus alumnes.

Després de la meua visita al CEIP Bisbe Climent i al IES Vila-roja, ara m'esperen a l'IES Vall d'Alba, a l'IES Penyagolosa i al Liceo espanyol Cervantes de Roma.







jueves, 17 de noviembre de 2016

JO, ARA: Entrega del premi





Ahir, al saló de plens de la Diputació de Castelló, em van entregar el gaiato de Josep Pascual Tirado que és el trofeu que reconeix al guanyador del premi de Narrativa Breuque porta el seu nom i que està dotat amb 3.000 € .

A l'acte van participar la regina de les festes de la Magdalena, membres de la família del mític escriptor castellonenc, el diputat de cultura Vicent Sales, Amelia Díaz de l'editorial Unaria, Joanjo Trilles de la Federació de Colles i un expert en la figura de Josep Pascual Tirado que va glossar la seua figura.

El proper 9 de desembre a les 19.30, es presentarà el llibre a la llibreria Babel de Castelló.





Us deixe algunes fotos i el discurs amb el que vaig agrair el premi:




Vull donar el meu agraïment a les entitats que fan possible aquest premi, ja que amb ell el que fan és apostar per dues realitats literàries que estan poc reconegudes: la literatura en valencià i la literatura breu. Dues formes d'expressió que s'allunyen del que la major part de la gent demana a les llibreries i que baix la meua humil opinió mereixen i necessiten una espenta per tal d'apropar-les a eixe públic esquiu.

Tot el que siga fomentar i normalitzar l'ús del valencià suposa facilitar l'accés a la riquesa cultural d'aquest. Però és que a més, si ens fixem només en el pragmatisme que impera en aquest temps de globalització, també el valencià és fonamental. Som esclaus del pensament únic que idolatra l'anglés, l'alemany, fins i tot el xinés com eines imprescindibles per millorar les possibilitats laborals de les futures generacions. No negaré que coneixer llengües és beneficiós, però potser estem donant el següent missatge als jovens: “haureu de preparar-vos perquè si voleu tindre futur, haureu de marxar d'ací”. Per això és important que la societat considere prioritari el valencià, que al cap i a la fi és la llengua que més portes obri a la nostra terra.

Considere també important l'aposta d'aquest certamen pel relat curt, que és el germà pobre de la narrativa, sempre a l'ombra de la novel·la. Un bon relat curt pot servir per a transmetre molt més del que hi ha escrit en ell. Sempre dic que per a mi els relats han de ser com un fotograma d'una història més llarga. Presentem eixe fotograma i li demanem al lector que active la seua imaginació per construir el que va passar abans i després d'eixe fotograma. Eixa experiència pot ser exigent, però també enriquidora.

Per tot això gràcies a la Federació de Colles per convocar aquest premi, a Babel per organitzar-lo, a Unaria per publicar, com sempre amb tanta cura, aquest llibre i a la Diputació de Castelló per mantindre partides pressupostàries que donen suport a aquesta i altres propostes culturals, eixa és una bona forma, potser la millor, de dignificar aquesta institució, que falta li fa després de la imatge que ha estat donant en temps no molt llunyans.


I l'últim record d'avui és per al meu pare, al que va dedicat aquest llibre, per totes les coses que vaig dependre d'ell i perquè sé que haguera estat fins i tot més content i orgullós que jo, ara.